La companyia figuerenca A mossegades ens porta una versió de Hamlet, de William Shakespeare. Tots som Hamlet ofereix una visió pluridimensionada del personatge del jove Hamlet, un adolescent que sent i pateix com tots nosaltres. Els diferents actors i actrius encarnen a Hamlet en algun moment de l'obra i mostren al públic la seva particular visió, aportant les seves sensacions i sentiments d'una manera molt personal. És per això que tots ells vesteixen de negre i, cada vegada que el representen, vesteixen amb una armilla blanca. Una adaptació curiosa fruit de la il·lusió i la iniciativa dels joves actors i actrius.

Per a la companyia, que va néixer en un curs que es va fer fa tres anys amb l'objectiu de crear un nou grup, participar al Fitag suposa fer un pas més per seguir un camí semi professional, una oportunitat per avançar i fer-se veure en diferents indrets. Tot va començar amb les ganes de fer teatre i de tirar endavant projectes enmig d'un panorama on el teatre amateur comença a prendre un valor i a ser considerar com a teatre de qualitat.

La compañía figuerense A mordiscos nos trae una versión de Hamlet, de William Shakespeare. Todos somos Hamlet ofrece una visión pluridimensionada del personaje del joven Hamlet, un adolescente que siente y sufre como todos nosotros. Los diferentes actores y actrices encarnan a Hamlet en algún momento de la obra y muestran al público su particular visión, aportando sus sensaciones y sentimientos de una manera muy personal. Es por ello que todos ellos visten de negro y, cada vez que representan Hamlet, se visten con un chaleco blanco. Una adaptación curiosa fruto de la ilusión y la iniciativa de los jóvenes actores y actrices.

Para la compañía, que nació a partir de un curso que se hizo hace tres años con el objetivo de crear un nuevo grupo, participar en Fitag supone dar un paso más para seguir un camino semi profesional, una oportunidad para avanzar y hacer se vio en diferentes lugares. Todo empezó con las ganas de hacer teatro y de llevar adelante proyectos en medio de un panorama donde, según su directora, el teatro amateur comienza a tomar un valor ya ser considerada como teatro de calidad.

The company from Figueres bites leads to a version of Hamlet by William Shakespeare. We are all Hamlet pluridimensionada provides an overview of the character of the young Hamlet, being a teenager and suffer like us. Different actors embody sometime in the work, their role, showing the audience his unique vision, making their feelings and emotions in a very personal way. That's why they all wear black and, increasingly representing Hamlet dress in a white vest. One curious result of adaptation enthusiasm and initiative of young actors and actresses.

For the company, which began with a course that was three years ago with the aim of creating a new group, participate in FITAG is a step to follow a semi-professional way, an opportunity for progress and make be seen in different places. It all started with the desire to succeed and theater projects in the middle of a scene where, according to its director, amateur theater starts to value and to be considered as quality theater.

Els actors i actrius de la companyia Maru-Jasp, d'Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) es posen a la pell de les famílies amb mares, germanes o filles desaparegudes i assassinades a Ciudad Juárez, Mèxic. Mujeres de arena és una obra documental que narra el calvari de totes aquelles persones a qui els han arrencat de les mans els seus éssers més estimats. És una dura realitat, però és d'una vital importància propagar la gran tragèdia que ocorre pels carrers d'aquesta ciutat fronterera amb els Estats Units. Les dones viuen amb por, no poden sortir al carrer arreclades ni tampoc passar per carrers poc concorreguts. Les víctimes, paoroses, viuen els seus últims instants de vida a mans de subjectes inhumans que s'aprofiten dels seus cossos i són violades, torturades i assassinades de manera terrible. Per més inri, les autoritats se'n renten les mans, no executen el pes de la llei que requereix aquest execrable crim.

Les imatges emmudien les boques dels espectadors. Les escenes, d'una gran cruesa, són només una mostra del malson que viuen les famílies. Em va deixar sense paraules, amb la pell de gallina en cada mot entre llàgrimes de dolor dels personatges. Una obra molt recomanable que ens apropa a una realitat punyent i que, per molt sembli que no ens toca gaire aprop no és així ja que, com a éssers racionals, hem de lluitar per abolir qualsevol infame pràctica basada en la humiliació i el patiment de les víctimes.
És la primera vegada que participen al Fitag i els alegra molt haver estat escollits per poder mostrar una obra d'aquesta temàtica. Al llarg de la gira per tot Espanya, s'han trobat amb espectadors que no han pogut resistir la durera de la trama. 
Vaig aprofitar per preguntar-li quin ressó té el teatre amateur a la Comunitat de Madrid. El seu director em va dir que a la capital no se celebren festivals d'aquest tipus però a la Comunitat de Madrid sí i, de fet, existeix la Federación de Teatro Amateur de Madrid.

Los actores y actrices de la compañía Maru-Jasp, de Alcalá de Henares (Comunidad de Madrid) se ponen en la piel de las familias con madres, hermanas o hijas desaparecidas y asesinadas en Ciudad Juárez, México. Mujeres de arena es una obra documental que narra el calvario de todas aquellas personas a quienes les han arrancado de las manos a sus seres más queridos. Es una dura realidad, pero es de una vital importancia propagar la gran tragedia que ocurre en las calles de esta ciudad fronteriza con Estados Unidos. Las mujeres viven con miedo, no pueden salir a la calle arregladas ni tampoco pasar por calles poco concurridas. Las víctimas, pavorosas, viven sus últimos instantes de vida a manos de sujetos inhumanos que se aprovechan de sus cuerpos que son violados, torturados y asesinados de manera terrible. Para más inri, las autoridades se lavan las manos, no ejecutan el peso de la ley sobre este execrable crimen.

Las imágenes enmudecían las bocas de los espectadores. Las escenas, de una gran crudeza, son sólo una muestra de la pesadilla que viven las familias. Me dejó sin palabras, con la piel de gallina en cada palabra entre lágrimas de dolor de los personajes. Una obra muy recomendable que nos acerca a una realidad lacerante y que, por mucho creamos que no nos toca demasiado cerca, no es así, como seres racionales debemos luchar para abolir cualquier infame práctica basada en la humillación y el sufrimiento de las víctimas.
Aproveché para preguntarle qué eco tiene el teatro amateur en la Comunidad de Madrid. Su director me dijo que en la capital no se celebran festivales de este tipo pero en la Comunidad de Madrid sí y, de hecho, existe la Federación de Teatro Amateur de Madrid.

The actors and actresses of the company Maru-Jasper, Alcala de Henares (Madrid) are put in the shoes of families with mothers, sisters or daughters disappeared and murdered in Ciudad Juarez, Mexico. Women of sand is a documentary that chronicles the ordeal of all those who have ripped their hands loved ones. It's a harsh reality, but it is a vital propagate the tragedy that occurs on the streets of the city bordering the United States. Women live in fear, can not go out nor arreclades through crowded streets soon. The victims, fearful, living his last moments of life at the hands of cruel individuals who take advantage of their bodies and are raped, tortured and murdered so terrible. To make matters worse, the authorities go wash your hands, do not run the weight of the law that requires this heinous crime.

Images enmudecían the mouths of viewers. The scenes of great cruelty, are just a sample of families living nightmare. It left me speechless with goosebumps on every word the characters in tears of pain. A highly recommended work that brings us to a painful reality and that we do not have to look very far because it is not near as rational beings, we must fight to abolish any nefarious practice based on the humiliation and suffering of victims.
I used to ask him what has echoes amateur theater in Madrid. The director said that the capital is not such festivals but in Madrid and yes, indeed, there Federation of Amateur Theatre in Madrid.

(foto cedida per Irene Roé)

El aroma del anís és un relat meravellós que ens arriba d’Argentina a càrrec de la seva escriptora i actriu Tuchi Rottenberg, creadora també de la seva pròpia companyia Nosotras, Belén de Escobar. Una intensa història d'una hora de durada que et deixa atrapat a la cadira, immòbil, captivat per les seves paraules, el seu rostre que irradia les emocions més profundes i commovedores. La seva puresa, el seu esperit aventurer, les seves ganes de viure són una gran font d'energia que aporta valor i dinamisme a la seva representació. No desvetllaré la trama, prefereixo que cadascú indagui dins l'obra i també dins la pròpia actriu. La seva història és un trosset de la seva vida, una etapa que va viure intensament i l'ha marcada para siempre. Tuchi Rottenberg és amable, sincera i passional, com també ho són els seus mots. És un plaer poder gaudir d'actrius d'aquest nivell, de persones amb aquesta força i vitalitat, amb un carisma extraordinari.

Unes hores abans de la funció em vaig trobar amb ella. Em va rebre amb els braços oberts, disposada a obrir-me també el seu cor per explicar-me perquè estava  a Girona i el significat que prenia. "Ha conegut una ciutat captivadora i unes persones increibles". Un dona amable i afortunada de viure una vida intensa, amb moments durs però vençuts amb empenta i optimisme. Tuchi creu que l'amor, manifestat de qualsevol manera, és la màxima força, l'únic sentiment capaç de creuar mars i muntanyes, d'abatre obstacles i d'omplir la teva vida. En definitiva, una gran amant de la vida!

El aroma del anís es un relato maravilloso que nos llega de Argentina de la mano de su escritora y actriz Tuchi Rottenberg, creadora también de su propia compañía Nosotras, Belén de Escobar. Una intensa historia de una hora de duración que te deja atrapado en la silla, inmóvil, cautivado por sus palabras, su rostro que irradia las emociones más profundas y conmovedoras. Su pureza, su espíritu aventurero, sus ganas de vivir son una gran fuente de energía que aporta valor y dinamismo a su representación. No desvelaré la trama, prefiero que cada uno indague en la obra y también dentro de la propia actriz. Su historia es un trocito de su vida, una etapa que vivió intensamente y que la ha marcado para siempre. Tuchi Rottenberg es amable, sincera y pasional, como también lo son sus palabras. Es un placer poder disfrutar de actrices de este nivel, de personas con esta fuerza y vitalidad, con un carisma extraordinario.

Unas horas antes de la función me encontré con ella. Me recibió con los brazos abiertos, dispuesta a abrirme también su corazón para contarme porque estaba en Girona y el significado que tomaba. "Ha conocido una ciudad cautivadora y unas personas increíbles". Un mujer amable y afortunada de vivir una vida intensa, con momentos duros pero vencidos con empuje y optimismo. Tuchi cree que el amor, manifestado de cualquier modo, es la máxima fuerza, el único sentimiento capaz de cruzar mares y montañas, de abatir obstáculos y de llenar tu vida. En definitiva, una gran amante de la vida!

The aroma of anise is a story that we read wonderful Argentine writer and the hand of their actriz Tuchi Rottenberg, creating your own Company Inn of us, Belen Escobar. An intense story of a time that you deja Duration trapped in the chair, sit still, captivated by sus palabras, their faces radiating las emotions and more profundas conmovedoras. Its purity, its spirit adventurous sus ganas de vivir are a fuente of energy and dynamism that adds value to its representation. No desvelaré plot, each one prefiero indague dentro There is also the work and the proper actriz. His story is a small piece of your life, a period that we lived intensely and are marked with forever. Tuchi Rottenberg is friendly, sincere and passionate, as you are There is also sus palabras. It is a pleasure to enjoy this level of Actrices of people with this fuerza y vitalidad, with charisma extraordinario.

Unas hours before the official I found myself with her. I con los brazos abiertos recibío, abrirme There is also provisions in your heart for contarme porque estaba in Girona and the Significado that tomaba. "It's a city Known unas captivating and incredible people." A friendly woman and a lucky vivir intense life with momentos pesetas but vencidos with empuje and optimismo. Cree Tuchi that love manifested cualquier modo is the highest fuerza, the only sentimiento CAPAZO Cruz mothers and mountains of obstacles and abbot of lan you life. In short, a great lover of life!

A porta tancada és l'espectacle que ofereix la companyia de Vilanova i la Geltrú En Blanc, una versió lliure del mite d'Antígona, condemnada a la mort per trair els impúdics preceptes d'un govern inclement i despòtic. Quan Polinices i Etèocles, germans d'Antígona, es disputen la sobirania de la ciutat de Tebes s'origina una cruent pugna que desemboca amb la mort dels dos. Creont, el tiet dels tres germans, assumeix el poder i radicalitza el seu govern aplicant un intransigent i injust reglament que obliga al poble a obeir sota pena de mort. El rei, doncs, prohibeix enterrar el cos de Polinices, enemic del poble i del seu antic rei, Etèocles, per haver incomplert la promesa d'alternar-se el poder cada quatre anys. Antígona, però, transgredeix les normes i decideix retre l'homenatge que Polinices mereix. Enmig d'un clima de tensió, Creont decideix aplicar també la llei a la seva neboda, que romandrà tancada en un pou sota terra sentenciada a l'agonia dels seus últims dies.

Una adaptació molt acurada on els detalls que rememoren el mite es barregen amb tocs d'actualitat, com la representació d'una roda de premsa per conèixer les intencions del rei. Creont, ascendeix el lideratge amb un discurs entusiasta basat en l'artifici, en un vel d'ambicions i millores que amaga un projecte de govern propi de la tirania més cruent. Fruit del seu despropòsit, anirà perdent la confiança d'un poble que ja no creu en el seu rei. Un relat intrèpid acompanyat de llums tenebroses i d'una escenografia minimalista però molt significativa. Una excel·lent proposta per conèixer de prop una de les històries més significatives de la mitologia grega.

A puerta cerrada es el espectáculo que ofrece la compañía de Vilanova y la Geltrú En Blanco, una versión libre del mito de Antígona, condenada a la muerte por traicionar los impúdicos preceptos de un gobierno inclemente y despótico. Cuando Polinices y Eteocles, hermanos de Antígona, se disputan la soberanía de la ciudad de Tebas se origina una cruel pugna que desemboca con la muerte de los dos. Creonte, el tío de los tres hermanos, asume el poder y radicaliza su gobierno aplicando un intransigente e injusto reglamento que obliga al pueblo a obedecer bajo pena de muerte. El rey, pues, prohíbe enterrar el cuerpo de Polinices, enemigo del pueblo y de su antiguo rey, Eteocles, por haber incumplido la promesa de alternarse el poder cada cuatro años. Antígona, pero, transgrede las normas y decide rendir el homenaje que Polinices merece. En medio de un clima de tensión, Creonte decide aplicar también la ley a su sobrina, que permanecerá cerrada en un pozo bajo tierra sentenciada a la agonía de sus últimos días.

Una adaptación muy cuidada donde los detalles que rememoran el mito se mezclan con toques de actualidad, como la representación de una rueda de prensa para conocer las intenciones del rey. Creonte, asciende el liderazgo con un discurso entusiasta basado en el artificio, en un velo de ambiciones y mejoras que esconde un proyecto de gobierno propio de la tiranía más cruento. Fruto de su despropósito, irá perdiendo la confianza de un pueblo que ya no cree en su rey. Un relato intrépido acompañado de luces tenebrosas y de una escenografía minimalista pero muy significativa. Una excelente propuesta para conocer de cerca una de las historias más significativas de la mitología griega.

A porta tancada is the show that offers the company Geltrú Vilanova and Blank, a free version of the myth of Antigone, condemned to death for betraying the precepts lewd harsh and overbearing government. When Polynices and Eteocles, Antigone's brothers, are disputing the sovereignty of the city of Thebes originates a cruel struggle that ends with the death of the two. Creon, the uncle of the three brothers, took power and his government radicalized by applying an uncompromising and unfair regulations forcing people to obey on pain of death. The king, therefore, prohibited to bury the body of Polynices, enemy of the people and their ancient king, Eteocles, for breaking the promise of alternate power every four years. Antigone, but violates the rules and decided to pay tribute to Polynices deserves. Amid a climate of tension, Creon decides to apply the law also his niece, which is closed in a pit underground sentenced to the agony of his last days.

A very neat adaptation where the details that recall the myth mixed with modern touch, as representing a press conference for the king's intentions. Creon ascends leadership with a rousing speech based on artifice, in a veil of ambitions and improvements that hides a self-government project bloodiest tyranny. The result of his blunder, will lose the confidence of a people who no longer believe in their king. A fearless story accompanied by lights dark and minimalist stage design but very significant. An excellent proposal to learn about one of the most significant stories of Greek mythology.

(foto cedida per Irene Roé)

La companyia d'Arbúcies H6TEATRE mostra el seu talent dalt de l'escenari amb El verí del teatre, una adaptació de l'obra de l'autor Rodolf Sirera que desdibuixa la línia que separa la realitat de la ficció, la credibilitat de la farsa, el teatre del món que ens envolta en un marc de constant tensió. Una intel·ligent i hàbil interpretació amb una trama emocionant i reflexiva. Un actor de renom és citat a casa d'un marqués. Desconcertat pel motiu de la convocatòria, assisteix al seu palau aïllat de la civilització, inquiet i nerviós per l'estrena de la seva nova obra teatral...

L'espectador assisteix a una curta però intensa escena final d'una obra de teatre que supera la ficció. Les fantasies més perverses d'un magnat seran exercides amb brutal elegància verbal mentre que la seva víctima, el jove actor, es veurà atrapat dins la representació del seu gran i definitiu paper.

La companyia va sorgir de les ganes de fer teatre. "Al principi érem sis membres però, finalment, només vam quedar dos. Això no va acabar amb la il·lusió de tirar endavant un nou espectacle i vam decidir buscar-ne un on només hi apareguessin dos actors." El director de la companyia es mostrava impacient i esperançat per poder representar El verí del teatre ja que, per causes alienes, l'intent d'actuar es va veure frustrat dues vegades en anys anteriors.

La compañía de Arbúcies H6TEATRE muestra su talento en el escenario con El veneno del teatro, una adaptación de la obra del autor Rodolf Sirera que desdibuja la línea que separa la realidad de la ficción, la credibilidad de la farsa, el teatro del mundo que nos rodea. Una inteligente y hábil interpretación con una trama emocionante y reflexiva. Un actor de renombre es citado en casa de un marqués. Desconcertado por el motivo de la convocatoria, asiste a su palacio aislado de la civilización, inquieto y nervioso por el estreno de su nueva obra teatral ...

El espectador asiste a una corta pero intensa escena final de una obra de teatro que supera la ficción. Las fantasías más perversas de un magnate serán ejercidas con brutal elegancia verbal mientras que su víctima, el joven actor, se verá atrapado en la representación de su gran y definitivo papel.

La compañía surgió de las ganas de hacer teatro. "Al principio éramos seis miembros, pero, finalmente, sólo quedamos dos. Esto no acabó con la ilusión de sacar adelante un nuevo espectáculo y decidimos buscar uno donde sólo aparecieran dos actores." El director de la compañía se mostraba impaciente y esperanzado para poder representar El veneno del teatro ya que, por causas ajenas, el intento de actuar se vio frustrado dos veces en años anteriores.

The company from Arbúcies H6TEATRE show their talents on stage with venom of the theater, an adaptation of the work of the author Rudolf Sirera that blurs the line that separates fact from fiction, the credibility of farse the theater of the world around us. An intelligent and skillful interpretation with an exciting plot and reflective. A famous actor is said to house a mark. Baffled by reason of the call, attending to his palace isolated from civilization, restless and nervous about the premiere of his new play ...

The viewer attends a short but intense final scene of a play that is stranger than fiction. The most perverse fantasies of a magnate be exercised with verbal brutality and elegant while his victim, the young actor will be trapped in the performance of their big final paper.

The company grew out of the desire to do theater. "At first we were six members but ultimately only two were left. This did not end the dream of setting up a new show and decided to look for one with only two actors to appear." The director of the company showed hopeful and eager to represent venom of the theater because, through no fault, act the attempt was foiled twice in previous years.

 Atakados és la companyia de Bilbao que, enguany, ofereix un suggerent i audaç enfrontament amb les pors humanes. Ratas és un espectacle vigorós i fascinant que narra el procés de catarsi de tres aparents desconegudes que es troben tancades en un espai desconegut i desconcertant. Tres individus de móns molt diferents que comparteixen un passat comú. No saben com ni perquè, però el destí l'has ha reunit un dia qualsevol de les seves vides. Tres estils de vida molt diferents que produeixen un xoc inevitable que les conduirà a la seva part més tèrbola i dolorosa del seu passat. Tres dones que conviuen amb el pes d'un passat desagradable i, fins i tot, desconegut per una d'elles. Una creu que ha viscut diferents vides i que, finalment, s'ha reencarnat en una humana. L'altre viu la seva vida amb dificultats econòmiques i amb una falta d'afecte que, encara que no l'exterioritza, la seva història en fa constància. La darrera, una empresària que viu ocupada la major part del dia per la feina, sobreviu dins un món agitat en una constant pugna per mantenir el seu lideratge. L'abisme que les separa s'acaba desfent quan s'assabenten que dues d'elles havien estat parella i que, l'home, ara era una dona a imatge i semblança d'una lluitadora nata de les finances. La tercera, havia estat testimoni del moment en què la relació sentimental es va veure frustrada per la covardia. 

El rancor i la repressió les aboca a viure amb una ferida incurable, entre els estralls d'un passat que no les permet avançar, com a rates de claveguera que s’embolcallen dins un artifici, una manera de consumir-se lentament. 
Per les actrius, aquesta obra de teatre és especial ja que ha estat escrita per Ramón Perera, un gran amic. En unes declaracions hores abans de l'actuació, han expressat l'orgull que sentent de poder representar Ratas al Fitag. En temps de dificultats econòmiques, els entrebancs per tirar endavant un nou projecte són nombrosos però la il·lusió i la constància són dos valors fonamentals per assignar el teatre amateur el lloc que es mereix.

Atakados es la compañía bilbaína que, este año, ofrece un sugerente y audaz enfrentamiento con miedos humanos. Ratas es un espectáculo vigoroso y fascinante que narra el proceso de catarsis de tres aparentes desconocidas que se encuentran encerradas en un espacio desconocido y desconcertante. Tres individuos de mundos muy diferentes que comparten un pasado común. No saben cómo ni porqué, pero el destino las ha reunido un día cualquiera de sus vidas. Tres estilos de vida muy diferentes que provoca un choque inevitable que las conducirá a su parte más turbia y dolorosa de su pasado. Tres mujeres que conviven con el peso de un pasado desagradable e, incluso, desconocido por una de ellas. Una de ellas cree que ha vivido diferentes vidas y que, finalmente, se ha reencarnado en una humana. La otra vive su vida con dificultades económicas y con una falta de afecto que, aunque no la exterioriza, su historia lo constata. La última, una empresaria que vive ocupada la mayor parte del día por el trabajo, sobrevive en un mundo agitado en una constante pugna por mantener su liderazgo. El abismo que las separa se acaba deshaciendo cuando se enteran de que dos de ellas habían sido pareja y que, el hombre, ahora era una mujer a imagen y semejanza de una luchadora nata de las finanzas. La tercera, había sido testigo del momento en que la relación sentimental se vió frustrada por la cobardía.

El rencor y la represión las aboca a vivir con una herida incurable, entre los estragos de un pasado que no las permite avanzar, como ratas de alcantarilla que se envuelven dentro de un artificio, una manera de consumirse lentamente.
Para las actrices, esta obra de teatro es especial ya que ha sido escrita por Ramón Perera, un gran amigo. En unas declaraciones horas antes de la actuación, han expresado el orgullo que sienten de poder representar Ratas al Fitag. En tiempos de dificultades económicas, los obstáculos para sacar adelante un nuevo proyecto son numerosos pero la ilusión y la constancia son dos valores fundamentales para asignar el teatro amateur el lugar que se merece.

Atakados is a the company from Bilbao, which this year offers a suggestive and bold confrontation with our own lives. Rats show a strong and fascinating that chronicles the process of catharsis three apparent strangers who are locked in an unknown place and puzzling. Three individuals from very different worlds sharing a common past. Do not know how or why, but the fate you have met any day of their lives. Three very different lifestyles that produce a shock that inevitably lead to the most painful and murky past. Three women who live with the weight of an unpleasant past and even unknown to one. A cross has lived different lives and eventually be reincarnated as a human. The other live your life with financial difficulties and a lack of affection, although not exteriorizes, his story is proof. The last, an entrepreneur who lives busy most of the day to work, survive in a world shaken in a constant struggle to maintain its leadership. The gulf that separates just undoing when they find out that two of them were dating and that man was now a woman in the image of a fighter cream finance. The third had witnessed the moment the affair was frustrated by cowardice.

Resentment and repression leads to living with the incurable wound, between the ravages of a past that can not advance as sewer rats that wrapped inside a device, a way of eating slowly.
For the actresses, the play is special because it was written by Ramon Perera, a great friend. Speaking hours before the performance, expressed the pride they feel in being able to represent Ratas FITAG. In times of economic difficulties, the obstacles to setting up a new project are numerous but the enthusiasm and perseverance are two fundamental values ​​assigned to the amateur theater the place it deserves.

La companyia romanesa Microbis Theater- Dance Company ofereix un viatge vitalici amb l'espectacle Hurem- The human condition. Per fer-ho utilitza la dansa, un recurs artístic que embelleix i carrega de força i rigor la posada en escena. Amb coreografies seductores i passionals, cada pas és un ferm elogi a la retòrica a través de la dansa, un llenguatge visual que enriqueix la història i aporta un valor singular en aquesta successió d'etapes de la vida que conformen la condició humana. A través dels diferents protagonistes, l'espectador assisteix al transcurs d'una vida marcada per la infància, l'adolescència, la joventut, maduresa i vellesa, amb un final inevitable: la mort. L'odi, la vanitat, el sexe, l'amor, el patiment, la felicitat, la incomprensió...tots compartim un mateix estat, un mateix un procés que ens aboca a la mort. Per molt diferents que siguin els nostres camins escollits, l'individu es retroba inevitablement amb els seus semblants quan arriba la fi. Una manera de mostrar la naturalesa humana molt encertada i eloqüent on cada moviment és un ferm i  majestuós retrat de la vida.

La compañía rumana Microbios Theater-Dance Company ofrece un viaje vitalicio con el espectáculo Hurem-The human condition. Para ello utiliza la danza, un recurso artístico que embellece y carga de fuerza y ​​rigor la puesta en escena. Con coreografías seductoras y pasionales, cada paso es un firme elogio a la retórica a través de la danza, un lenguaje visual que enriquece la historia y aporta un valor singular en esta sucesión de etapas de la vida que conforman la condición humana. A través de los diferentes protagonistas, el espectador asiste al transcurso de una vida marcada por la infancia, la adolescencia, la juventud, madurez y vejez, con un final inevitable: la muerte. El odio, la vanidad, el sexo, el amor, el sufrimiento, la felicidad, la incomprensión... todos compartimos un mismo estado, un mismo un proceso que nos lleva a la muerte. Por muy diferentes que sean nuestros caminos elegidos, el individuo se reencuentra inevitablemente con sus semejantes cuando llega el fin. Una manera de mostrar la naturaleza humana muy acertada y elocuente donde cada movimiento se transforma en un majestuoso retrato de la vida.

The romanian company Microbes Theater Dance Company, touring with the show Hurem life-The human condition. To do this dance uses an artistic resource that beautifies and loads of strength and strictness staging. With seductive choreography and passion, every step is a strong rhetoric to praise through dance, visual language that enriches the story and provides a unique value in this succession of life stages that make up the human condition. Through the different characters, the audience attended the course of a life marked by childhood, adolescence, youth, maturity and old age, with a final inevitable death. The hatred, vanity, sex, love, suffering, happiness, misunderstanding ... we all share the same state, the same process that leads to death. Different as they are our chosen paths, the individual inevitably reunited with their peers when it reaches the end. One way to show human nature rightly and eloquently on every step becomes a majestic portrait of life.